Fauna de Prades
Informació
EL PORC SENGLAR: Mamífer de mida mitjana amb el cap allargat i gran, del qual en destaquen uns ulls molt petits. Té el coll ample i les potes molt curtes, fent l’animal molt arrodonit. El senglar compensa la poca visió que li proporcionen els seus ulls amb un gran olfacte, que li permet detectar l’aliment com les tòfones, vegetals i fins als conreus dels pagesos del poble. També té la capacitat de sentir a 100 metres l’enemic gràcies a la seva oïda. Té el cos recobert de pèls molt gruixuts, i el seu color pot variar segons l’edat que tingui.
EL CABIROL: Fa uns 10 anys es van introduir un parell d’exemplars en aquest paratge natural. Avui en dia, tot i que costa de veure’ls, ja són més de 10 els cabirols que recorren aquests paratges. S’han adaptat a la perfecció al medi natural en que s’han vist introduïts.
LA MUSSARANYA MENUDA: És una de les més petites de la seva família. Els ulls i la punta de les orelles es deixen veure entre el seu pèl, té el nas molt llarg i molt mòbil dotat de pèls tàctils. La seva longitud varia dels 4 als 7cm incloent la seva llarga cua, que representa tres quartes parts del seu cos. Les Muntanyes de Prades són un hàbitat ideal per aquesta espècie, però quasi impossibles de veure degut a la seva mida.
EL GAT SALVATGE: S’assembla molt a un gat domèstic, amb un aspecte més corpulent i de mida més gran amb el cap més ample i el morro curt. El pèl és curt, amb ratlles fosques per tot el cos menys a la panxa. El que més caracteritza a aquest tipus d’animal és la seva cua; curta, ampla i anillada. Acostumen a sortir de nit i te’ls trobes a la vora de les carreteres.
EL TUIXÓ: Amb el cos molt ample, el tuixó és un dels mustèl·lis de mida més gran. Té les potes curtes i és de constitució forta, cap triangular, cua i coll relativament curts. Té el morro llarg, el qual l’utilitza per escarbar la terra en la búsqueda d’aliments. Són pocs els exemplars que tomben pel terme de Prades, però de tant en tant algú se’n troba un.
LA GUINEU: Té la mateixa mida que un gos mitjà, tot i que aquesta té el crani més allargat i amb el perfil superior quasi recte, morro també molt puntxegut i orelles grans i triangulars. Cua llarga i densament coberta de pèl, suau i espès i en general, té la punta blanca. Aquest animal té un color groc-vermellós a les parts superiors i blanca a les inferiors. El color i característiques varia sobre l’entorn que les envolta.
LA BECADA: Ocell molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seva carn. El seu dors i la part superior són de color castany i les inferiors de color castany amb àmplies bandes negres darrere el cap. La seva característica principal és que té el bec molt llarg amb el qual s’endinsa a la terra humida per tal de trobar-hi cucs i poder-se’ls empassar sense la necessitat de treure el bec de terra. Gràcies al llarg bec, no necessita els ulls per a caçar i els té situats molt enrere, per ampliar el seu camp visual.
LA PERDIU: Ocell de 35cm amb ales i cua curtes amb plomes a les parts superiors de color gris rojenc, galtes i gola limitades per una franja negra, amb potes i bec vermells. Ocell més aviat propi de llocs secs, és sedentari i forma grups familiars, vola de forma sorollosa i és incapaç de fer recorreguts llargs. Fan els seus nius a terra, on els perdigons mengen insectes fins que es fan grans, llavors s’alimenten de gra.
EL CONILL: El conill comú és un mamífer que es caracteritza pel seu cos ple de pèl de color marró pàlid tirant a gris, el cap obalat i els ulls grans. Pesa entre 1,5 kg i 2,5 kg en estat salvatge. Pot tenir les orelles fins a 7 cm i una cua molt curta. Les seves potes del davant són més curtes que les del darrere. Pot variar significativament segons la raça.
Viu en zones seques, en boscos, encara que prefereixen camps extensos plens de matorrals on poder-se amagar. En ocasions es troben en cultius agrícoles on s’alimenten d’enciam, arrels, etc.
L’abundància de l’especie es basa en la seva capacitat reproductora, ja que són fèrtils durant tot l’any. El periode de gestació dura 32 dies, i venen de 4 a 12 individus. És un animal nocturn, que s’alimenta des de que es pon el sol fins que torna a sortir, són molt silenciosos menys quan tenen molta por o están molt tristos, que fan uns forts xiscles. Són pell a la carretera, degut a la seva falta de reacció davant la llum.
