enfrdeitpt

Cacera del 13 de frebrer 2011. Les Clitelles.

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 
2011021301El passat diumenge, dia 13, la Societat de Caçadors de Prades i la Febró, varem anar a caçar a les Clitelles, una partida situada entre el camí de Siurana i els Masos de la Febró. El dia abans, haviem observat que estava bastant malmesa pels senglars.
A quarts de deu del matí, varem deixar anar els gossos, amb l’avís de l’Antonio, que davant seu havia sentit els senglars.
Semblava de moment que no hi havia gaire moviment quan els gossos del Vall, van trobar el rastre d'un senglar i van anar en direcció al Coll d'Andreu. Li varen fer una bona empaitada i el senglar va rebentar al nº 1 del barranc de la Pedregosa, i allí el va abatre el que estava de puesto, Poyo, de Vinyols.
Durant una bona estona va haver-hi calma, però passada aquesta estona, van començar a trobar senglars totes les colles tan la del Vall com la de la Caçadora, i l’Esteve va fer baixar als gosses de La Febró, sota el camí perquè entressin de cara cap al barranc de la Pedregosa i així entre las tres colles de gossos fer rebentar els Senglars als puestos.
A més també hi teníem al Iñigo alies "els peluts", que entraven cap a l’encreuament de barrancs, per tallar el pas als senglars que es poguessin escapar. La feina estava ben feta per part dels gossos i ara nomes quedava afinar la punteria. I bè, així va ser, en varem matar 10 a part del primer que va matar el Joan Torra al barranc de la Pedregosa.
L'Abel, en va matar dos als Coscolls, el Carlos Molina 1 també als Coscolls. La Judit va tirar i en va ferir un que va fer un salt ferit i va correr més de 20 metres en direcció a l’encreuament de barrancs. (després explicarem com va acabar, al n. 3 del barranc de la Pedregosa. En va matar un el Ramon Campalans, l’Esteve en va caçar un altre al lloc del Campos. Mentre el Gat Cendre sens va escolar un cap a l'Avellaner. El Ramon Mesas també en va matar un. Tot i això encara sens van escapar dos mes que anaven quan va tirar el Molina i be, mentre tant algun que havia aconseguit passar, va arribar al tallafocs de les torres i el Carlos Pairats el va matar. Mentre tant, el que que havia ferit la Judit, anava baixant com un tren cap a l’encreuament de barrancs. Quan va arribar es va trobar als gossos del Iñigo, i al Pep "ambulanciero", que li va tirar i el va tocar a la cuixa esquerra, fent-lo girar cara amunt. Però degut als dos trets que havia rebut, ja no tenia força per seguir pujant i es va deixar caure entre matolls i una lluanca. Al arribar l’Iñigo el va rematar ràpid per evitar que es barallessin amb els gossos, amb tanta mala sort que la bala que li va tirar va destroça part de la lluanca i se li van clavar trossos de pedra al pit i un al costat del nas. Tenia mal aspecte, sobretot per la quantitat de sang que deixava. Després de l’embolic que es va organitzar d’emissores es va aclarir. El company ferit va pujar pel seu propi peu cap al cotxe. Però ja s'havia donat l’alerta 112. A l’encreuament del camí de Siurana, Font del Cap del Pla, hi havia una ambulància i  un helicòpter per si fes falta. Va ser un bon ensurt però a la 1 de la nit de dilluns ja estava a casa.
Ahir vaig parlar amb ell i a part de tenir la cara com un mapa del morat i l’ensurt està en perfectes condicions, cosa de la qual ens alegrem.
La "anècdota" del dia: el Carlos Molina, va arrastrar el seu senglar fins al camí de Siurana, i al tornar de buscar els estris, motxilla etc., es va trobar un Toyota negre amb llantes mes o menys especials i amb tres "impresentables" que li van robar, com dic, -li van robar el senglar-, els va seguir una mica però a la altura del mas de l'Extremenyo es van perdre.
I aquest va ser en quatre ratlles el diumenge de la Caçadora.
Josep Lluis Garretes. 13/02/2011.