enfrdeitpt

Fira Medieval/Festa de la Sal de Cardona

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

En nom de tot l’Ajuntament de Prades us dono les gràcies per convidar-nos a participar aquest any en la cerimònia de recuperació històrica i ser Síndic de la Terra a la Fira Medieval/Festa de la Sal de Cardona, i rememorar, així, els lligams històrics entre el ducat de Cardona i el comtat de Prades.

La història d’ambdós senyorius va lligada als mateixos orígens de la Catalunya medieval, amb la formació dels diversos comtats primigenis i la política d’enllaços matrimonials de les diferents nissagues comtals, i l’avenç de la frontera cristiana vers el sud musulmà fins arribar a la configuració del Principat com a realitat nacional. En el cas de Cardona, els seus orígens medievals arrenquen amb la conquesta franca (798) i la posterior concessió de dues cartes de població per part dels comtes Guifré I i el seu nét Borrell II (880 i 986) fins arribar a la vinculació del seu castell amb la nissaga vescomtal d’Osona i el posterior senyoratge exercit sobre els castells de la frontera central dels comtats d’Osona-Manresa i Urgell.

Mentrestant, les muntanyes de Prades romanien habitades pels islamites i no fou fins mitjan segle XII que es va procedir a la seva conquesta per part del comte Ramon Berenguer IV, amb la concessió de la carta de població  de Prades, l’any 1159. L’any 1324, Jaume II creava el títol comtal de Prades a favor de l’infant Ramon Berenguer. El nou senyorial reial incloïa la baronia que fou de Guillem d’Entença, a més dels llocs de les muntanyes de Siurana, i la seva extensió era de 1.157 quilometres quadrats, que tenia al castell de Falset com a seu administrativa i judicial. L’any 1335, l’infant Ramon Berenguer donava a la seva filla Joana la baronia o honor que fou de Guillem d’Entença amb els castells de Falset, la Mora i altres. I el 1341, Ramon Berenguer acordava amb el seu germà Pere el canvi del comtat de Prades pel d’Empúries. El títol comtal de Prades fou heretat per Joana d’Aragó, la filla de Pere de Prades i Aragó (†1395) que, l’any 1414, es maridava amb Joan de Cardona, vescomte de Vilamur i fill primogènit de Joan Ramon Folc I, el segon comte de Cardona.

Aquell mateix any moria l’avi de Joana, el vell comte Joan de Prades, i aquesta es convertia en l’hereva del casal de Prades. Tot i això, Alfons II de Gandia i Bernat Joan de Cabrera reclamaven també per ells el comtat. El contenciós duraria onze anys fins que, el 1425, el rei Alfons IV declarà a favor de Joana, afavorint els interessos del comte de Cardona, atés que el seu fill i hereu, Joan, es convertia en comte consort de Prades. La unió de les cases de Prades i Cardona es faria del tot efectiva amb  Joan Ramon Folc III, comte de Prades des de 1445 i, després de la mort del seu pare comte de Cardona. Un cop integrat dins els dominis dels Cardona, els fills primogènits i hereus del casal substituïren l’ús del títol del vescomtal de Vilamur pel comtal de Prades.

Us convidem a retrobar-nos a Prades.
Santiago Pons i Tous
Alcalde de Prades

per a més informació sobre la festa podeu consultar la web: cardona.cat